1-0: Discutim el model d’Estat o el model de societat? Independència o Estat a la Catalunya d’ahir i d’avui

1-O. Discutim el model d’Estat, o el model de societat?

Independència o Estat a la Catalunya d’ahir i d’avui

per Xavier Lòpez

L’1 d’octubre anem a les urnes. Votar és bo, faltaria més; també és bo trencar definitivament amb un Estat-monarquia. Prescindim per un moment, però, de si el referèndum de l’1-O és o no és “vinculant”, de si és o no és un “termòmetre estadístic” d’allò que pensem els i les catalanes respecte de la nostra futura organització política. M’agradaria anar més enllà del que diuen els tertulians a sou dels governs centrals i autonòmics i de les grans empreses en els, així anomenats, debats televisius. M’agradaria donar una imatge diferent de la Catalunya que fou i que serà. M’agradaria fer pensar detingudament sobre quin fenòmen s’està produint en el moment que dipositem un vot d’aquestes característiques dins d’una urna. M’agradaria fer pensar que aquest vot de l’1-O, tot i que molt valuós, no és el vot veritablement important, més enllà, repeteixo, de si és o no és decisiu pel que fa al naixement d’una nova estructura política.

Continua llegint «1-0: Discutim el model d’Estat o el model de societat? Independència o Estat a la Catalunya d’ahir i d’avui»

Campanya “Volem ser un país normal?”

Volem ser “un país normal”? Això és el que preconitzava el 2014 la massiva campanya propagandística d’Omnium Cultural, però podriem posar milers d’exemples que il·lustren fins a quin punt la “normalitat” dels paisos moderns resulta ser francament indesitjable. Només sortint-nos decididament de la “normalitat” podrem posar remei a la barbarie i la misèria del món contemporani, ja que, com deia Einstein, “bojesa és fer sempre el mateix i esperar resultats diferents”. En aquest sentit, la constitució d’un Estat català entra plenament dins de la normalitat del món contemporani i per això mateix no podem esperar que produeixi resultats substancialment diferents d’allò que predomina en el món contemporani. Si volem resultats diferents, cal que explorem noves formes d’organització política, social i econòmica, adoptant opcions realment innovadores i originals, creatives i lúcides, valentes i magnànimes, alliberadores i solidàries, assenyades i engrescadores, sortint de la deplorable “normalitat” dels nostres temps.

Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado

Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado

(Antón Dké, 2014)

Apenas tenemos noticias del Kurdistán, el territorio atravesado por los ríos Tigris y Eufrates, la Mesopotamia, cuna de civilizaciones, territorio fértil como ninguno, cuyo nombre es hoy ocultado y borrado del mapa. Un territorio ocupado desde hace muchos siglos por el pueblo kurdo, por 40 millones de habitantes ignorados hoy por los medios de comunicación de Oriente y Occidente, un silencio que tiene origen simple:  el abundante petróleo allí existente. La llamada “comunidad internacional” repartió ese territorio en cuatro países: Turquía (190.000 km2), Irán ( 125.000 km2), Irak ( 65.000 km2) y Siria (12.000 km2). Está en el corazón geográfico de Oriente Medio, en el ojo del huracán, en medio del tablero de ajedrez en el que todo el mundo sabe que se juega la gran partida geopolítica-militar de nuestro tiempo. Muchos de sus habitantes fueron forzados al exilio, sólo en Alemania viven un millón de kurdos.

Continua llegint «Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado»

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

(Arnau Mallol, 2014)

Ara és el moment de plantejar-nos si volem continuar fent de comparsa d’aquest “procés d’independència”, un procés que només ens reserva el paper d’acompanyant del mite de la declaració d’un estat català o volem construir els espais d’autogovern i no-dependència, construir les eines que ens atorgaran la independència material i real que necessitem.

Continua llegint «Construir la independència real o esperar la independència simbòlica»

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

(Félix Rodrigo Mora, 2013)

Vuitè.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-nació, o Estats-multinació, s’ha d’entendre i concretar en el procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es substitueix el vigent sistema de poder estatal-capitalista per un ordre democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals fronteres polítiques entre Estats-nació. Les diferències religioses, ètniques, civils… no podran constituir elements de diferenciació popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa llibertat civil i d’expressió. Les comunitats “sense història”, artificiosament sorgides per l’expansió estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les seves relacions d’identitat els elements culturals comuns que les van definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els drets civils.

Continua llegint «Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación»

Manifest pel No-Sí

(David Algarra, 2014)
“És possible i desitjable viure sense Estat?” És l’hora de fer una política del poble i per al poble, una política arrelada a les places, com en la mobilització del 15M de 2011, però ara plantejant-nos seriosament l’esmentada pregunta. És l’hora de pensar profundament sobre quina humanitat volem i feinejar honestament per fer-la possible des d’aquí i des d’ara!” (fragment del manifest pel No-Si)

Molts dels que coneixem una mica la història popular de Catalunya no ens reconeixem en el seu actual model econòmic i polític, hereu del que va esdevenir a partir dels fets de l’11 de setembre de 1714. L’actual població catalana, desarrelada del seu passat popular, deu més el seu tarannà a l’absolutisme borbònic i el liberalisme centralista espanyol, fruit de les Corts de Cadis, que a les seves autèntiques arrels: el seu amor extrem per la llibertat com ha demostrat al llarg de la seva història, arrels que l’oligarquia catalana, alineada en lo essencial amb l’Estat espanyol, no fa més que ignorar i ocultar.

Continua llegint «Manifest pel No-Sí»

Cataluña: Si a la Independencia, No al Estado

Cataluña: Si a la independencia, No al Estado

(Antón Dké, 2014)

Hace ya meses que las élites políticas que controlan el Estado español y las que pretenden controlar un futuro Estado catalán, han puesto en marcha una potente estrategia mediática, dirigida a machacar el cerebro de la población con una permanente programación que escenifica el choque de trenes entre los nacionalismos español y catalán. Pero, como todo el mundo sabe, en la política profesional todo es mentira, una apariencia, un espectáculo destinado a la manipulación de las masas para orientar su apoyo electoral a favor de los intereses de esas élites que controlan las instituciones estatales o que aspiran a controlarlas en el próximo futuro.

Continua llegint «Cataluña: Si a la Independencia, No al Estado»

Autodeterminació real JA!

Autodeterminació real JA!

(VVAA, 2013)

D’on venim: la pèrdua d’allò comunitari, la pèrdua de la comunitat

Abans d’iniciar qualsevol discussió política sobre tot això que està passant en aquest tros de Països Catalans que són les quatre províncies catalunyeses hauríem de recordar on som i d’on venim. Ens caldria tenir clar o com a mínim assumides algunes coses que no formen part ni del discurs dominant ni de la majoria dels alternatius al voltant de la qüestió nacional, de les nacions i dels imaginaris col·lectius assumits per grups socials diversos i alhora complementaris.

Continua llegint «Autodeterminació real JA!»

L’autogovern dels pobles i els costums

L’autogovern dels pobles i els costums

(David Algarra, 2014)

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval és la clara fragmentació del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesiàstic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona després del sorgiment dels règims liberals on el poder popular no és reconegut i és substituït per un únic poder que diu representar al poble.

Continua llegint «L’autogovern dels pobles i els costums»