Raíces, identidades, territorios: Más allá del Estado y por un cambio liberador

Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro.

(Simone Weil, Echar raíces)

Preguntas principales y análisis

Nos preguntan sobre la relación entre territorios, identidades y raíces y el camino de la revolución y el cambio liberador en nuestros tiempos. No habíamos ya dejado atrás toda etiqueta nacional, no erámos ya unos perfectos ciudadanos del mundo, gentes que nos movemos de aquí para allá, libres de toda constricción y restricción identitaria colectiva? No es la defensa de la nación contraria al internacionalismo y la solidaridad entre los pueblos? Si estamos contra el Estado, como podemos defender la autodeterminación de las naciones sin Estado sin caer en el estatismo? Qué caminos se están trazando hoy en día, en pleno siglo XXI, para trascender las limitaciones de los enfoques propios del siglo XX? Qué podemos aprender del pasado para dibujar el futuro? Qué implicaciones tiene nuestra concepción política del mundo en la defensa de la Vida en nuestro planeta, en nuestro lugar en el ecosistema planetario como seres humanos?

En la primera parte de este ensayo intentaremos humildemente plantear algunas respuestas a estas grandes preguntas. En la segunda parte, concretaremos los planteamientos y las propuestas que esbozamos en relación al territorio concreto donde habitamos, Catalunya.

Continua llegint «Raíces, identidades, territorios: Más allá del Estado y por un cambio liberador»

Sols el poble salva al poble

Sols el poble salva al poble

(Reflexions per a l’emancipació, 2014)

Avui ens tro­bem davant d’un dels rep­tes més grans de la his­tò­ria: superar el sis­tema de domi­na­ció i opres­sió més com­plex que ha exis­tit mai. Un dels pri­mers pas­sos per fer-ho és aug­men­tar la nos­tra cons­ci­èn­cia, la cons­ci­èn­cia dels opri­mits, la cons­ci­èn­cia del Poble.

És per això que algu­nes per­so­nes que estem far­tes d’a­quest sis­tema (els pilars del qual són l’e­co­no­mia de mer­cat i l’Es­tat), que anhe­lem la lli­ber­tat i una soci­e­tat basada en la mateixa, volem com­par­tir amb tu unes breus refle­xi­ons que con­si­de­rem relle­vants i molt neces­sà­ries.

Continua llegint «Sols el poble salva al poble»

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

(Arnau Mallol, 2014)

Ara és el moment de plantejar-nos si volem continuar fent de comparsa d’aquest “procés d’independència”, un procés que només ens reserva el paper d’acompanyant del mite de la declaració d’un estat català o volem construir els espais d’autogovern i no-dependència, construir les eines que ens atorgaran la independència material i real que necessitem.

Continua llegint «Construir la independència real o esperar la independència simbòlica»

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

(Félix Rodrigo Mora, 2013)

Vuitè.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-nació, o Estats-multinació, s’ha d’entendre i concretar en el procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es substitueix el vigent sistema de poder estatal-capitalista per un ordre democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals fronteres polítiques entre Estats-nació. Les diferències religioses, ètniques, civils… no podran constituir elements de diferenciació popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa llibertat civil i d’expressió. Les comunitats “sense història”, artificiosament sorgides per l’expansió estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les seves relacions d’identitat els elements culturals comuns que les van definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els drets civils.

Continua llegint «Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación»

La diferència entre poble i nació

La diferència entre poble i nació

(Antón Dke, 2013)

La classe política confon i ens confon intencionadament amb aquests dos conceptes que ells utilitzen indiferentment. Però la diferència és total, i és clau per comprendre perquè la democràcia segueix sent un projecte a aquestes altures de la història humana. Per veure aquesta diferència és necessari aclarir la que existeix entre comunitat real i imaginada. Recorro per a això a David de Ugarte, que defineix la comunitat real com “un grup de persones que interactuen entre si de forma sostinguda en el temps, reconeixent-se una identitat comuna que projecten en un fer junts”, en contraposició a les “comunitats imaginades, com la nació, la classe o el gènere, en les quals es reconeix una qualitat, un atribut, amb altres als què només es pot imaginar i a partir dels quals es pretén que tots els membres comparteixin –conscientment o no– una identitat diferenciada”.

Continua llegint «La diferència entre poble i nació»