Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

(Garazi López i Iñigo González Ruiz, 2012)

El artículo en castellano se puede encontrar aquí

A l’hora de construir un nou projecte social i polític per a Euskal Herria, té especial importància excavar en les formes més íntimes d’organització i pensament que aquest poble ha tingut –i que, encara que potser sense el vigor d’antany, encara manté en certs llocs– per trobar referències que per a la nostra societat del segle xxi resultin comprensibles, aplicables, raonables i sinèrgiques.

D’aquí la importància de mencionar les referències de l’Auzolan i el Batzarre. Ambdues institucions tenen orígens remots i condensen la forma autòctona d’organització col·lectiva, econòmica, social i política del poble basc. Creiem que una relectura actualitzada d’ambdues institucions ens pot portar a conclusions certament interessants.

Continua llegint «Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?»

Sols el poble salva al poble

Sols el poble salva al poble

(Reflexions per a l’emancipació, 2014)

Avui ens tro­bem davant d’un dels rep­tes més grans de la his­tò­ria: superar el sis­tema de domi­na­ció i opres­sió més com­plex que ha exis­tit mai. Un dels pri­mers pas­sos per fer-ho és aug­men­tar la nos­tra cons­ci­èn­cia, la cons­ci­èn­cia dels opri­mits, la cons­ci­èn­cia del Poble.

És per això que algu­nes per­so­nes que estem far­tes d’a­quest sis­tema (els pilars del qual són l’e­co­no­mia de mer­cat i l’Es­tat), que anhe­lem la lli­ber­tat i una soci­e­tat basada en la mateixa, volem com­par­tir amb tu unes breus refle­xi­ons que con­si­de­rem relle­vants i molt neces­sà­ries.

Continua llegint «Sols el poble salva al poble»

Balanç del 15M amb mires a l’emancipació

Balanç del 15M amb mires a l’emancipació

(Blai Dalmau, 2012)

* Version en castellano
Format àudio
* Publicat adaptadament a Revel·leu-vos (català – castellano).

A partir del 15 de maig del 2011, com si es tractés d’un ruixat de primavera, centenars de milers de persones ens vam precipitar als carrers i vam inundar les places d’arreu de l’estat espanyol. El descrèdit del que avui es fa passar per “política”, el rebuig a la depauperació econòmica i la indignació envers la injustícia social van esclatar clamorosament mentre la genuïna activitat política reconqueria espais públics habitualment consagrats a la circulació de mercaderies. Salvant les distàncies, per primer cop d’ençà del maig del 68 (1), una protesta massiva desbordà espontàniament els confins de la reivindicació i esdevingué un procés de reflexió col·lectiva, un encontre popular replet de vívida comunicació, un assaig d’auto-organització democràtica massiva. Amb la perspectiva que ens proporciona el pas del temps, s’escau preguntar-nos: Què ha representat aquesta experiència? Quina valoració podem fer-ne? Quins reptes suscita i com podem afrontar-los?

Continua llegint «Balanç del 15M amb mires a l’emancipació»

Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado

Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado

(Antón Dké, 2014)

Apenas tenemos noticias del Kurdistán, el territorio atravesado por los ríos Tigris y Eufrates, la Mesopotamia, cuna de civilizaciones, territorio fértil como ninguno, cuyo nombre es hoy ocultado y borrado del mapa. Un territorio ocupado desde hace muchos siglos por el pueblo kurdo, por 40 millones de habitantes ignorados hoy por los medios de comunicación de Oriente y Occidente, un silencio que tiene origen simple:  el abundante petróleo allí existente. La llamada “comunidad internacional” repartió ese territorio en cuatro países: Turquía (190.000 km2), Irán ( 125.000 km2), Irak ( 65.000 km2) y Siria (12.000 km2). Está en el corazón geográfico de Oriente Medio, en el ojo del huracán, en medio del tablero de ajedrez en el que todo el mundo sabe que se juega la gran partida geopolítica-militar de nuestro tiempo. Muchos de sus habitantes fueron forzados al exilio, sólo en Alemania viven un millón de kurdos.

Continua llegint «Kurdistan, el proyecto de una nación sin Estado»

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

(Arnau Mallol, 2014)

Ara és el moment de plantejar-nos si volem continuar fent de comparsa d’aquest “procés d’independència”, un procés que només ens reserva el paper d’acompanyant del mite de la declaració d’un estat català o volem construir els espais d’autogovern i no-dependència, construir les eines que ens atorgaran la independència material i real que necessitem.

Continua llegint «Construir la independència real o esperar la independència simbòlica»

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación

(Félix Rodrigo Mora, 2013)

Vuitè.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-nació, o Estats-multinació, s’ha d’entendre i concretar en el procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es substitueix el vigent sistema de poder estatal-capitalista per un ordre democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals fronteres polítiques entre Estats-nació. Les diferències religioses, ètniques, civils… no podran constituir elements de diferenciació popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa llibertat civil i d’expressió. Les comunitats “sense història”, artificiosament sorgides per l’expansió estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les seves relacions d’identitat els elements culturals comuns que les van definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els drets civils.

Continua llegint «Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación»

Manifest pel No-Sí

(David Algarra, 2014)
“És possible i desitjable viure sense Estat?” És l’hora de fer una política del poble i per al poble, una política arrelada a les places, com en la mobilització del 15M de 2011, però ara plantejant-nos seriosament l’esmentada pregunta. És l’hora de pensar profundament sobre quina humanitat volem i feinejar honestament per fer-la possible des d’aquí i des d’ara!” (fragment del manifest pel No-Si)

Molts dels que coneixem una mica la història popular de Catalunya no ens reconeixem en el seu actual model econòmic i polític, hereu del que va esdevenir a partir dels fets de l’11 de setembre de 1714. L’actual població catalana, desarrelada del seu passat popular, deu més el seu tarannà a l’absolutisme borbònic i el liberalisme centralista espanyol, fruit de les Corts de Cadis, que a les seves autèntiques arrels: el seu amor extrem per la llibertat com ha demostrat al llarg de la seva història, arrels que l’oligarquia catalana, alineada en lo essencial amb l’Estat espanyol, no fa més que ignorar i ocultar.

Continua llegint «Manifest pel No-Sí»

Cataluña: Si a la Independencia, No al Estado

Cataluña: Si a la independencia, No al Estado

(Antón Dké, 2014)

Hace ya meses que las élites políticas que controlan el Estado español y las que pretenden controlar un futuro Estado catalán, han puesto en marcha una potente estrategia mediática, dirigida a machacar el cerebro de la población con una permanente programación que escenifica el choque de trenes entre los nacionalismos español y catalán. Pero, como todo el mundo sabe, en la política profesional todo es mentira, una apariencia, un espectáculo destinado a la manipulación de las masas para orientar su apoyo electoral a favor de los intereses de esas élites que controlan las instituciones estatales o que aspiran a controlarlas en el próximo futuro.

Continua llegint «Cataluña: Si a la Independencia, No al Estado»

Autodeterminació real JA!

Autodeterminació real JA!

(VVAA, 2013)

D’on venim: la pèrdua d’allò comunitari, la pèrdua de la comunitat

Abans d’iniciar qualsevol discussió política sobre tot això que està passant en aquest tros de Països Catalans que són les quatre províncies catalunyeses hauríem de recordar on som i d’on venim. Ens caldria tenir clar o com a mínim assumides algunes coses que no formen part ni del discurs dominant ni de la majoria dels alternatius al voltant de la qüestió nacional, de les nacions i dels imaginaris col·lectius assumits per grups socials diversos i alhora complementaris.

Continua llegint «Autodeterminació real JA!»

L’autogovern dels pobles i els costums

L’autogovern dels pobles i els costums

(David Algarra, 2014)

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval és la clara fragmentació del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesiàstic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona després del sorgiment dels règims liberals on el poder popular no és reconegut i és substituït per un únic poder que diu representar al poble.

Continua llegint «L’autogovern dels pobles i els costums»