Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?

(Garazi López i Iñigo González Ruiz, 2012)

El artículo en castellano se puede encontrar aquí

A l’hora de construir un nou projecte social i polític per a Euskal Herria, té especial importància excavar en les formes més íntimes d’organització i pensament que aquest poble ha tingut –i que, encara que potser sense el vigor d’antany, encara manté en certs llocs– per trobar referències que per a la nostra societat del segle xxi resultin comprensibles, aplicables, raonables i sinèrgiques.

D’aquí la importància de mencionar les referències de l’Auzolan i el Batzarre. Ambdues institucions tenen orígens remots i condensen la forma autòctona d’organització col·lectiva, econòmica, social i política del poble basc. Creiem que una relectura actualitzada d’ambdues institucions ens pot portar a conclusions certament interessants.

Continua llegint «Auzolan i Batzarre, bases per a la democràcia del segle XXI a Euskal Herria?»

Balanç del 15M amb mires a l’emancipació

Balanç del 15M amb mires a l’emancipació

(Blai Dalmau, 2012)

* Version en castellano
Format àudio
* Publicat adaptadament a Revel·leu-vos (català – castellano).

A partir del 15 de maig del 2011, com si es tractés d’un ruixat de primavera, centenars de milers de persones ens vam precipitar als carrers i vam inundar les places d’arreu de l’estat espanyol. El descrèdit del que avui es fa passar per “política”, el rebuig a la depauperació econòmica i la indignació envers la injustícia social van esclatar clamorosament mentre la genuïna activitat política reconqueria espais públics habitualment consagrats a la circulació de mercaderies. Salvant les distàncies, per primer cop d’ençà del maig del 68 (1), una protesta massiva desbordà espontàniament els confins de la reivindicació i esdevingué un procés de reflexió col·lectiva, un encontre popular replet de vívida comunicació, un assaig d’auto-organització democràtica massiva. Amb la perspectiva que ens proporciona el pas del temps, s’escau preguntar-nos: Què ha representat aquesta experiència? Quina valoració podem fer-ne? Quins reptes suscita i com podem afrontar-los?

Continua llegint «Balanç del 15M amb mires a l’emancipació»

Manifest pel No-Sí

(David Algarra, 2014)
“És possible i desitjable viure sense Estat?” És l’hora de fer una política del poble i per al poble, una política arrelada a les places, com en la mobilització del 15M de 2011, però ara plantejant-nos seriosament l’esmentada pregunta. És l’hora de pensar profundament sobre quina humanitat volem i feinejar honestament per fer-la possible des d’aquí i des d’ara!” (fragment del manifest pel No-Si)

Molts dels que coneixem una mica la història popular de Catalunya no ens reconeixem en el seu actual model econòmic i polític, hereu del que va esdevenir a partir dels fets de l’11 de setembre de 1714. L’actual població catalana, desarrelada del seu passat popular, deu més el seu tarannà a l’absolutisme borbònic i el liberalisme centralista espanyol, fruit de les Corts de Cadis, que a les seves autèntiques arrels: el seu amor extrem per la llibertat com ha demostrat al llarg de la seva història, arrels que l’oligarquia catalana, alineada en lo essencial amb l’Estat espanyol, no fa més que ignorar i ocultar.

Continua llegint «Manifest pel No-Sí»

L’autogovern dels pobles i els costums

L’autogovern dels pobles i els costums

(David Algarra, 2014)

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval és la clara fragmentació del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesiàstic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona després del sorgiment dels règims liberals on el poder popular no és reconegut i és substituït per un únic poder que diu representar al poble.

Continua llegint «L’autogovern dels pobles i els costums»

De demofeixismes i referèndums

De demofeixismes i referèndums

(David Algarra, 2014)

L’assumpte de Crimea demostra una vegada més que per sobre de referèndums d’autodeterminació i independència, en última instància es troba el militarisme i és igual el bàndol del què parlem, l’essència de qualsevol Estat-nació és militar, de fet amb l’Estat modern es creen els exèrcits permanents. Creure que avui en dia els exèrcits estan només per omplir les casernes i que no intervenen en allò decisiu del poder és, com a mínim, anar una mica despistat.

Continua llegint «De demofeixismes i referèndums»